El blog de Carla: 2016

jueves, 12 de mayo de 2016

Tenebrisme

TENEBRISME

El tenebrisme és un estil pictòric del segle XVII que s’expressa mitjançant el contrast de llum i ombra (clarobscur), amb predomini d’aquesta.

ART BARROC

Tota la pintura barroca va tenir un seguit de característiques comunes a gairebé totes les obres:

Es va imposar el realisme, és a dir, les persones es retrataven tal com eren, amb els defectes físics que tenien, i no se n’idealitzava ni el rostre ni la figura. Fins i tot en els temes religiosos i mitològics s’utilitzarien models de la vida real (per exemple, Caravaggio per a pintar la mort de la Mare de Déu va fer servir com a model el cadàver d’una dona).
Es practica la perspectiva des d’angles inferiors o superiors, abandonant el punt de vista horitzontal.
Els quadres mostraven escenes plenes de moviment i força. Aquests efectes es van aconseguir amb figures que feien gestos bruscos o amb composicions plenes d’elements i personatges amb actituds dinàmiques. El traçat d’escorços, la asimetria, les línies ondulades pretenien aconseguir un efecte de tensió.
Els personatges mostraven tota mena de sentiments, que es reflectien en els gestos de les cares o en les expressions del cos.
Triomfa el color sobre el dibuix: són les taques de color les que creen les formes. S’utilitzen colors vius i càlids, a la qual cosa ajuda l’ús de l’oli, malgrat que van continuar pintant-se frescs.
S’evita la intensitat equilibrada de la llum, preocupació essencial del pintor barroc, i es dóna un valor dramàtic a l’obra. S’introdueix el clarobscur, és a dir, la distribució de la llum i de les ombres de tal manera que produeixin un efecte de relleu, es modelin les formes i es doni profunditat a les composicions.
Els temes representats van ser molt variats: assumptes religiosos, escenes mitològiques, moments de la vida quotidiana, retrats, etc. També es van desenvolupar noves temàtiques, com ara els paisatges i les natures mortes.

El pintor barroc més important de l’escola italiana va ser Michelangelo Merisi, més conegut com Caravaggio.

"La vocacion de San Mateo", Caravaggio (clarobsucr, llum de sòtan...)

CARAVAGGIO

(Michelangelo Merisi; Caravaggio, Itàlia, 1571-Porto Ercole, id., 1610). Principal figura de la pintura italiana del seu temps, va aprendre l'art pictòric d'un mestre de segona fila, Simone Peterzano, i sobretot a partir de l'estudi de les obres d'alguns artistes venecians. De 1592-1606 va treballar a Roma, on no va trigar a destacar no només per la seva original enfocament de l'obra pictòrica, sinó també per la seva vida irregular, en la qual es succeïen baralles i episodis reveladors del seu caràcter tempestuós i la falta de escrúpols.

De Caravaggio s'ha dit que va ser un revolucionari tant per la seva vida turbulenta com per la seva pintura, en la qual va plantejar una oposició conscient al Renaixement i al manierisme. Sempre va buscar, sobretot, la intensitat a través de contrasts de clarobscur (llum de sòtan) que esculpeixen les figures i els objectes. Volia evitar qualsevol d'idealització i fer del realisme la seva bandera, va rebutjar la característica bellesa ideal del Renaixement, basada en normes estrictes, i va triar el camí de la veritat i el realisme, realitzant les seves obres mitjançant còpies directes del natural, sense cap tipus de preparació prèvia.

JOSEP DE RIVERA

Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 -Nàpols, 3 de septembrebde 1652), va ser un pintor i gravador valencià del barroc. És un dels representants del tenebrisme.

A Nàpols es va imposar com la personalitat més important del focus napolità. Va gaudir de la protecció dels virreis, que li van ser adoptant com a pintor de cambra, on també va ser pintor per a diverses esglèsies.

Del seu origen espanyol va conservar sempre el gust per la temàtica religiosa, amb figures aïllades de sants de rostres atezados i fronts arrugades , plasmats amb cru realisme, així com miracles, martiris ...

Fins 1634 el seu estil es caracterizà per un acusat tenebrisme, amb violents contrasts de llum, un plasticism dur, un cru realisme en les detalls i certa tendencia a la monumentalidad. A partir d'eixe moment optà por una pictoricidad més lliure iun colorisme més ric, així com per temas i formes més amables, asimilant influencies venecianes i boloñeses.